Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

dormir

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Fe i convicció

Diguem que ha passat avui però que pot passar (i ha passat) altres dies (sobretot si han estat moguts): La gran em demana que avui la fiqui al llit jo, que li ve de gust que xerrem i estiguem juntes i soles. Val. Però la petita té molta son així que li dic que comenci amb el seu pare i que quan hagi adormit a la seva germana, hi aniré de seguida. La petita s’adorm al cap d’un quart d’hora aproximadament i vaig a l’habitació de la Laia a rellevar al meu marit.

Llegir més >>

Nits esperpèntiques quan tens fills

Hi ha nits esperpèntiques i jo últimament n’estic vivint unes quantes. Hi ha nits que els fills es desvetllen i no saps per què, però la qüestió és que no hi ha manera que tornin a dormir i com que encara no parlen gaire bé, no saps si és simplement neguit o si hi ha alguna cosa que molesta i que se t’escapa. Però la qüestió és que et trobes al menjador (perquè el llit sembla tenir punxes), a les dues de la nit amb una nena sense son.

Llegir més >>
el día que duermes
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

El dia que dorms

Quan has dormit malament forces nits seguides, arriba un dia, més tard o més d’hora, en què dorms millor. Potser no gaire, potser només una mica, però és suficient per sentir-te que sí, que avui has dormit, que has descansat, que has pogut desconnectar i recuperar-te. I llavors et lleves, poses els peus a terra i…………

Llegir més >>

Dormir o no dormir, aquesta és la qüestió

A casa tenim un llit enorme. El nostre, de 1,50 més un altre enganxat de 90 a un cantó i un bressol fet per l’avi de les nenes a l’altre cantó. Total, que tenim un llit que de punta a punta fa gairebé 3 metres! La Laia, al llarg d’aquests 5 anys i mig que té, ha dormit la gran majoria del temps amb nosaltres i a èpoques, sola a la seva habitació. Fa uns mesos va tornar-hi i al principi hi dormia francament bé, però va arribar el setembre, l’octubre i poc a poc va anar-se despertant més. Primer una vegada, després dues, i algunes nits, fins a tres vegades en què ens volia al costat fins que es tornés a adormir. Tenia por, (suposàvem) i ens volia allà.

Llegir més >>
niños desvelan
Criança conscient
Míriam Tirado

Nens que es desvetllen

L’altra nit la Laia estava enfebrada. La vam despertar per donar-li un anti-tèrmic i entre això, beure aigua, etc, etc… quan vam tornar-nos a estirar per tornar a dormir va començar a donar voltes fins que va dir “mama, tinc gana”. S’havia desvetllat i sé, per experiència, que un cop desvetllada, és inútil intentar que torni a dormir més o menys depressa. El que millor funciona és aixecar-nos, menjar alguna cosa i al cap d’una estona, tornar a dormir.

Llegir més >>
La habitación
Consells i reflexions
Míriam Tirado

L'habitació

Si alguna parella embarassada està llegint aquest post potser se sorprendrà una mica si els dic: “Espereu! No feu l’habitació, encara!”. M’explico: Quan ens confirmen que estem esperant un bebè, al cap de poc comencem a visualitzar on i com dormirà, on i com posarem les seves coses. Hi ha qui s’embarca a fer obres, a pintar, a fer un munt de coses en aquesta operació anomenada “el niu”. N’hi a d’altres que esperen fins a l’últim moment però molts, la gran majoria, “fan” una habitació.

Llegir més >>

Les primeres vacances amb un fill (Vídeo + conte)

En això de les vacances hi hauria d’haver una distinció: vacances quan no tens fills i vacances quan sí que en tens. Perquè unes i altres no s’assemblen gaire i tenen poquíssims punts en comú. Bé, potser el que sí que comparteixen és que es trenca la rutina i mentre que quan no es tenen fills, trencar la rutina és fantàstic, quan sí que en tens, això de trencar la rutina pot tenir danys colaterals molt molestos.

Llegir més >>
dormir
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Anem a dormir?

El nostre “problema”, ja ho vaig explicar (LA NENA QUE NO VOLIA ANAR A DORMIR), era que li costa anar a dormir. Diguem que sempre troba alguna cosa més interessant a fer que no pas anar al llit. El juny passat, en plenes vacances, vaig decidir que estava farta d’anar-li al darrera “va, que és hora d’anar a dormir” i que ho havíem de fer més divertit. Havíem de jugar; era l’única manera que funcionés, n’estava convençuda. Total, que em vaig inventar que la zona del llit era una casa anomenada “LA CASA DELS CONTES” on hi havia una senyora anomenada “La mestressa de la casa dels contes” que explicava històries als nens per anar a dormir.

Llegir més >>
Y los preámbulos?
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

I els preàmbuls?

La Núria feia dies que intentava trobar el moment. El buscava, hi pensava, intentava enganxar-lo al vol, però el moment no arribava. Feia molts, molts dies, que tenia ganes de fer l’amor amb el seu marit. En feia tants, que tenia la sensació que ja no podia més; que o ho feien avui o ella rebentava. A ell li passava el mateix. Sense dir-li, també intentava trobar el moment. Però més que buscar-lo, ell sobretot hi pensava, el pensava… l’imaginava… Quan la veia sortir de la dutxa de bon matí, o quan la veia amb roba d’estar per casa tot fent el sopar, o quan es despertava amb ella al seu costat i la veia dormir, sempre pensava “i si ara…?” però mai era el moment. Perquè en cada moment d’aquests ell duia un bebè a coll que també mirava a la seva mare com feia el sopar, que també veia la seva mare sortir de la dutxa i li mirava els pits amb cara de delit (més que el seu pare!), i que també tenia al seu costat quan es despertaven tots tres gairebé alhora.

Llegir més >>

Les nits

Hi ha moments a la vida que els temes de conversa es redueixen exclusivament a un únic tema. Els que no teniu fills ara us penseu que parlaré de ma(pa)ternitat. Doncs no! Parlo de les nits. A la meva vida hi ha hagut dues èpoques en què cada dia (i no ho dic com una exageració) parlava d’aquest únic tema: primer, durant els dos anys que vaig treballar en el torn de nit i després, durant el primer any de la nostra filla.

Allò d’arribar a la feina i el primer que preguntes als companys o et pregunten a tu és “què, has pogut dormir avui?” perquè els que han treballat de nit saben que a vegades no és fàcil; costa dormir quan gairebé ningú ho fa, anar al revés del món, amb tot el que això comporta. I sens dubte, l’altra època de la meva vida en què les nits han ocupat bona part de les converses era quan la Laia era petita. Sempre he cregut que no ens podem queixar gens; mirat amb perspectiva, crec que hem dormit prou bé sempre. Que hi ha hagut molts despertars? Evidentment. Que hi havia algun dia que creia impossible que n’hi haguessin tants? També. Però no era res que no fos el que “tocava” en cada una de les etapes del seu creixement.

Llegir més >>