fills Archivos » Page 10 of 14 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Contes per adults

Dues ratlles

La Júlia va tancar els ulls. A la mà hi tenia un test d’orina que acabava de fer. Sabia que s’havia d’esperar una mica i podria haver anar a fer alguna cosa mentrestant, però es va quedar asseguda al lavabo amb aquell test a la mà i els ulls tancats. No volia mirar i d’alguna manera, tampoc volia saber. Feia dos o tres dies que sabia perfectament la resposta: estava embarassada, però encara tenia una mica d’esperances d’haver-se equivocat. Quan va obrir els ulls va veure les dues ratlles inequívocament roses que li corroboraven el que ella ja sabia. N’estava. Va tornar a tancar els ulls i va deixar anar un sospir.

Llegir més >>

16 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

El pollastre

Atenció pares que teniu fills molt petitons o persones que voleu esdevenir, algun dia, pares. Avui us explicaré el sentit de la paraula POLLASTRE, més enllà d’allò que algun diumenge comprem per menjar a l’ast i amb patates… Quan tens fills aquesta paraula agafa una altra dimensió, sens dubte, i cal anar preparat, perquè els pollastres et poden assetjar quan menys t’ho esperes, i us ho asseguro: no són gens agradables. Us explico tot això perquè primera, els sapigueu reconèixer quan s’esdevenen, i segona, perquè d’aquesta manera, ja no us enganxarà desprevinguts i direu… “Ah, d’acord, és allò del Pollastre que deia la Míriam…”

Llegir més >>

14 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Adaptació escolar

Adaptacions reals JA!

Estem en aquella època dura, perquè és dura, de l’adaptació de molts nens i nenes a escoles i llars d’infants. Estem en aquella època en què, un any més, rebo forces correus o trucades de mares explicant-me com va l’adaptació dels seus fills. I em sap greu dir-ho, però la majoria em truquen per explicar-me que no, no els va bé. Motiu: adaptacions que NO són adaptacions. Què puc dir-los? Que les entenc, que és duríssim estar patint veient com no et permeten quedar-te amb el teu fill i fer una bona adaptació i sobretot, veure que socialment i institucionalment això està acceptat. Que els nens plorin desesperats, ja sigui a la llar d’infants, ja sigui a l’escola, està més que acceptat, fins i tot pels pares, molts dels quals ho troben “normal” i part d’un “procés”. Doncs bé… avui vull tornar a dir tot això.

Llegir més >>

19 de setembre de 2012 No hi ha comentaris

Criança conscient

Canvi de ritme

Entro de “novata” en aquest nou món de portar una filla a l’escola i la primera cosa que em xoca és el canvi de ritme. Jo, que després de parir vaig estar feliçment 2 anys sense treballar, anant al ritme que la Laia i jo necessitàvem, dormint fins les 11 del matí si calia, fent migdiades quan volíem… de sobte em trobo que els ritmes canvien. I sí, ho sabia, no em queixo. Només dic que no em pensava que em xoqués tant.

Llegir més >>

16 de setembre de 2012 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Demà fas tres anys

Laia, demà fas 3 anys. Demà a les 6:29 del matí farà tres anys que vas sortir de la meva panxa, i que vam començar un camí d’aprenentatge profund una al costat de l’altra. Els teus aniversaris, al teu pare i a mi, ens fan molta més il·lusió que els nostres propis i saps per què? Per què no només celebrem que aquell dia vas arribar a nosaltres amb cos i ànima, sinó que amb tu també va néixer una nova família. Jo demà celebraré moltes coses: que m’omples i que sé que t’omplo. Celebraré la llum que has dut a les nostres vides perquè és impossible mirar-te i no veure com brilles… Celebraré cada nit que hem passat juntes i també cada dia. Els bons, els que han estat fàcils i meravellosos, i els difícils, d’aquells que semblava que no haguessin d’acabar mai. Celebraré cada somriure teu però també tots els plors, els crits i les enfadades (que també n’has tingut) perquè cada una d’elles m’ha fet créixer com a mare i sobretot, com a persona.

Llegir més >>

17 d'agost de 2012 No hi ha comentaris

Lactància

Simplement

El 19 d’agost farà 3 anys que alleto la meva filla i és curiós que sempre m’adono de la quantitat de dies que fa que tenim aquesta relació a través de la lactància materna quan s’acosta el seu aniversari. Perquè la resta de l’any, simplement, l’alleto. Perquè la resta de dies, ni tan sols hi penso. No penso en res. Ni tan sols en el que és, comporta, pot significar, etc, la lactància materna. No penso en si li va bé a ella, o em va bé a mi, ni en si hem superat la “barrera” dels mínim dos anys d’alletament matern que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Llegir més >>

31 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

Embaràs

Tenir fills. L'embaràs

Els embarassos pot semblar que són tots iguals des que el món és món i que, per tant, hi ha molt poques coses interessants a dir-ne. Però això no és veritat. Perquè no és només que no siguin tots iguals, és que absolutament tots són diferents. De la mateixa manera que no hi ha dues persones iguals, tampoc són iguals els embarassos. I no només pel que duren, pels canvis físics que en cada dona es manifesten d’una manera concreta, a banda de la crescuda de la panxa… No és només per això.

Llegir més >>

30 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

'Mai' és molt temps

Hi ha una cosa que ens passa a moltes mares i pares en aquest temps intens de criança i és que a vegades perdem la perspectiva. Allò que succeeix a casa amb la nostra criatura, allò que potser ens preocupa o que no sabem com abordar, ens atabala tot sovint perquè justament perdem la perspectiva. Estem cansats, esgotats, d’un dia a dia amb massa obligacions laborals, obligacions econòmiques, obligacions logístiques… I pràcticament no tenim temps per respirar i agafar perspectiva.

Llegir més >>

15 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Amor infinit

Puc dir amb tota certesa que ja sé què és l’amor infinit. Puc dir que he sentit, he descobert, he re-connectat amb un amor profund, incondicional i infinit des que sóc mare. Com si fos una font que mai s’asseca, que mai deixa de vessar aigua i amarar-ho tot. Puc dir, Laia, que has estat tu qui m’ha fet obrir els ulls a aquest amor, més d’ànima, més real i de veritat que cap d’altre. Ha estat gràcies a tu que he pogut tornar a entrar d’on no hauríem de sortir mai, l’amor infinit que tot ho abraça.

Llegir més >>

15 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Celebrem!

A vegades tinc la sensació que en els temps que corren, cada dia hi ha més gent que creu que no hi ha motius per celebrar res, perquè “tot està fatal”, perquè “tot és una merda”, perquè “la gent ho passa malament”, perquè “la cosa està difícil”, perquè “vés a saber què passarà”, perquè “estem envoltats de lladres”, perquè… I a mi em passa just el contrari, que cada dia tinc més ganes de celebrar coses, i de compartir i d’agrair la infinititat de persones i coses bones que m’envolten!

Llegir més >>

15 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

fills

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Dues ratlles

El pollastre

Adaptacions reals JA!

Canvi de ritme

Demà fas tres anys

Simplement

Tenir fills. L'embaràs

'Mai' és molt temps

Amor infinit

Celebrem!

Categories

Llibres i contes

De debò, Goa? – 7

Segueix-me!

Subscriu-te!