El verano ha sido… potente. Caluroso, movido, agradable, estresante a ratos y aunque ha habido algunos momentos durillos, ha sido un verano feliz. Me gusta vivir en un lugar donde el año tiene estaciones, y donde el verano, el otoño, el invierno y la primarvera se notan y no son sólo palabras.

Me gusta el verano porque rompe la rutina, porque hacemos muchas cosas que no hacemos durante el año, porque los días se alargan y porque el calor, los primeros días, me llena. Pero también me gusta el verano porque se acaba. Porque ya estoy harta de temperaturas altas, de que no corra el aire, de acostarme demasiado tarde, de demasiada poca rutina, de que el día sea tan largo, de que Laia quiera marcha cada día,… y sobre todo, tengo ganas de empezar esto que comienza cuando llega septiembre. Un nuevo ritmo, un nuevo curso a veces lleno de incógnitas… Porque ya tengo ganas de oler el otoño y de preguntarme si este año estaremos de suerte y nevará con fuerza…

Pero a veces septiembre también asusta… Y por eso, para sacarme el miedo, le escribo esta carta…

«Querido septiembre… Lo que más te pido, es que seas fácil… que esto de entrar de lleno en la rutina, una rutina nueva que desconocemos y que nos marcará nuevos horarios y calendarios, nos sea fácil… Sé que es inútil preocuparse por cosas que todavía no han sucedido pero ahora mismo me pregunto cómo seremos capaces de despertar a Laia a las 8 de la mañana, una niña que por si ella fuera, dormiría hasta casi las 11! Sí, ella es de ir a la cama tarde, y también me pregunto cómo le haré entender que es importante que vaya a dormir temprano… «Estará cansada» me dicen muchos… pero yo hay días que lo he visto agotada y sin embargo hace lo imposible para no dormirse porque «no quiero que se acabe el día», me dice…

 

Querido septiembre… sé que estarás lleno de cambios y pese a que me apetecen, a ratos también me pregunto si, todos juntos, sabremos adaptarnos a ellos… ADAPTACIÓN, gran palabra cuando un hijo empieza la escuela... Y sí… te pido también una adaptación fácil, natural, placentera y amorosa… no sólo de Laia en la escuela sino también la mía a la nueva rutina, y de su padre, y los tres como familia que inicia una nueva etapa…

 

Querido septiembre… siempre me ha parecido que eres tú, y no enero, quien da el pistoletazo de salida a un montón de cosas nuevas, y yo siempre ha sido a ti a quien he pedido buena parte de mis deseos. Y ahora, hoy, te pido que me traigas una creatividad larga y provechosa, cargada de nuevos proyectos y de nuevas ideas… El verano ha sido intenso y a la vez muy gratificante a muchos niveles, también el creativo… y ahora no quiero que se acabe…

 

Querido septiembre… con el otoño, tráeme un cierto recogimiento que me permita centrarme, escribir, transmitir, comunicar todo aquello que todavía quiero decir y por lo que todavía no he encontrado las palabras. Te pido también aprendizaje… sé que lo habrá, y estoy dispuesta a integrarlo, y felicidad, y alegría…

 

Y en medio de todo esto, te pido que nos traigas mucho amor para poder hacer todo lo que tenemos que hacer, aprender todo lo que tenemos que aprender, sacar adelante todo lo que tenemos que sacar adelante con dosis infinitas de amor que lo hagan todo mucho más fácil, más dulce… más feliz.

 

Porque en el fondo, a ratos vivimos en una eterna contradicción: querer dejar atrás la rutina y al mismo tiempo anhelar tenerla, querer dar pasos adelante y al mismo tiempo tener un cierto respeto a darlos, querer dejar atrás el calor y al mismo tiempo no estar segura de tener ganas de ponerte calcetines… Pero a pesar de todo… sí, tengo ganas de ti, querido septiembre, y de todas las cosas que tengas que aportarnos. Estoy abierta, estoy preparada… ¡puedes dar ya el pistoletazo de salida!»



Y a ti… ¿qué te hace sentir septiembre?


13 Comentarios

  • Mamá 2.0 (Núria)

    Preparada preparada… no, no me’n sento, però el tret de sortida és a tocar i m’ha anat molt bé llegir-te. Gràcies per ser-hi wapa!

    • Míriam

      Jajaja… A mi em va costar, també, mentalitzar-me de què el setembre començava i amb ell, tot de coses noves. Segur que aviat te’n sentiràs, de preparada… Ens en sortirem, i a més, victorioses, ja ho veuràs! 😉

      Petons!!!

  • Ivet

    Per mi també significa canvis en la nostra família el setembre…canvis molt esperats, després d’un estiu esgotador!! Tot i que no en tinc un mal record perquè el fet que la Lluna sigui amb nosaltres compensa tots els esforços que hem hagut de fer (i que seguirem fent!) per mantenir-nos units i perquè l’estiu m’encanta! Feliç setembre!
    Petons guapa!

    • Míriam

      Hola Ivet!
      Segur que els canvis seran mooolt positius! Per mi l’estiu també ha estat esgotador i estic segura que malgrat els
      Canvis i que aquest setembre comencin moltes coses, el setembre espero que sigui força més tranquil!
      Molta sort en aquesta nova etapa, família!
      Una abraçada enorme 🙂

  • Raquel

    Des de que visc a l’Edinburgh, l’estiu per mi no existeix, nomes quan tinc les vacances on agraim passar calor. Aixi que tot el que implica per tu el setembre jo ja ho he viscut una mica aquest agost Els nens ens ensenyen a nosaltres a adaptar-nos a la vida. Llegint he recordat els setembres de quan vivia a barcelona. Me’n alegro que ja estiguis full-time al blog. una abracada

    ll una

    • Míriam

      Hola, Raquel!
      Gràcies! Estic contenta de retrobar-vos a tots 🙂
      M’ho imagino, que a Edimburg això de la calor no té res a veure… Però mira-t’ho per un altre costat… estàs en un lloc magnífic! Jo sóc mooooolt fan d’Escòcia i hi tinc grans amics des que tenia 15 anys! (Però això és una altra història! Espero que la reentré a la «rutina» t’hagi anat molt bé… Jo intentaré que la nostra sigui ben dolça! Però ja en tinc ganes!!!
      Petons!!!

  • ariadna

    Per a mi el setembre també és això, el nou curs (tot i que ja fa molt que no vaig a classe ni tinc encara nens), el nou any, el moment de posar en marxa tot el que durant l’estiu has pensat que voldries fer o tornar a fer (anar al gimnàs, estudiar rus…). Per a mi això també passa ara, no al gener. Tot i que els dies curts vindran i ens tornarà a fer falta la llum, m’agrada la sensació de tancar etapes i començar-ne de noves i al setembre sempre estic plena d’energia per fer-ho, molt més que al Nadal. El «curs» passat vaig decidir-me a dir que sí i m’he casat. Per aquest nou «curs» tinc més ganes que mai de ser mare. Una abraçada.

    • Míriam

      Hola, Ariadna!
      Uauuuu… grans decisions! Enhorabona per les dues…! Me n’alegro molt per tu. És curiós perquè a mi, això del setembre, m’ha passat tota la vida, també quan no tenia fills ni tampoc anava ja a classe, com tu. Sóc de les que renova l’agenda al setembre i no pas al gener, i de les que fa plans i propòsits ara i no a finals d’any… Gràcies per explicar-me la teva experiència amb els «setembres» i deixa que et desitgi moooolta sort en la segona decisió tan important que has pres.
      Una abraçada!

  • Lali

    Aquest setembre per mi és especial. Estic embarassada del meu segon fill i no m’incorporo a la feina. El meu fill gran comença P3 i ens queden 2 mesos i poc per rebre el fill que porto dintre. Ah, i el meu company fa 40 anys! Són molts canvis i hi ha moments que en tinc moltes ganes i hi ha moments que m’espanto!!!
    O sigui que estic a l’expectativa de com serà, però amb moltes ganes!

    • Míriam

      Hola, Lali!!!
      Ostres i tant que hi haurà canvis…! I importantíssims…! Però són apassionants, no trobes? Segur que us hi adaptareu la mar de bé, no en tinc cap dubte! Quan t’espantis, pensa que no ets l’única… i que només és una estoneta, perquè al cap de poc, ja tornen a venir les ganes i la certesa de què tot anirà bé.
      Una abraçada i molta sort!!!

  • Raquel

    Per mi aquest setembre també està ple de canvis. El primer, avui he començat a treballar després de 18 mesos de gestar i criar el meu segon fill. El segon, l’inici de l’escola a P3 de la meva filla gran, que no ha anat a escola bressol, i per tant, tot serà nou i tercer l’inici, un xic prematur del meu fill a l’escola bressol. Tres grans canvis en nomes 10 dies. Inici d’una rutina desconeguda per tots.
    Pero ens en sortirem, segur; i sera mes fàcil del què ens imaginem.

    • Míriam

      Hola, guapa!!!
      Uau, Raquel… tela, no? Repira fons que tens un setembre intens… Pero agafat amb ganes, segur que serà, com tu dius, molt millor del que semblaria en un principi! Bona adaptació: teva a la feina, la seva a les respectives escoles, i del teu company a tants canvis familiars!
      Una abraçada

  • Zary

    Acá no hay estaciones reales, ni de palabras… para mi septiembre es el mes sin días festivos, un mes largo, lleno de viento, brisa y lluvia, el comienzo del final de año, las 1eras miradas al balance del 2012, que hicimos y que no hemos hecho..que alanzaremos a hacer de aquí a que se acabe el año… me encanta leerte y bienvenido septiembre.

Dejar una respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.