maternitat Archivos » Page 6 of 12 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Consells i reflexions

Les tres

Avui m’és impossible no escriure-us a totes dues. Avui m’he adonat amb més força que mai fins a quin punt us estimo. Tu Laia estàs malalta. Res greu, però tens tos i febre i ja saps que veure’t malalta no m’ha agradat mai. Tu Lua ets dins la meva panxa, creixent i acompanyant-me mentre cuido la teva germana. Estem juntes, les tres. Aquesta nit passada no hem dormit gens bé i tot plegat fa que estigui més tova. Amb ganes de plorar i amb ganes d’escriure-us.

Llegir més >>

25 de novembre de 2013 No hi ha comentaris

Altres temes

Gràcies, gràcies, gràcies…

El post d’avui és un agraïment. A tots vosaltres. Als que em seguiu des de fa anys i als que m’acabeu de descobrir passejant per Internet. El post d’avui és una celebració: perquè aviat farà 3 anys que molts llegiu les meves històries, perquè a Facebook ja som 501, perquè a Twitter ja em seguiu 2.238 persones, perquè molts m’envieu mails, perquè altres em veniu a veure i em confieu històries de la vostra vida íntimes i profundes…

Llegir més >>

28 d'octubre de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Quan és millor?

La ment en aquests temes de maternitat diguem que intenta prendre el control: tenir-ho tot estudiat, totes les possibilitats mesurades, tots els criteris ben analitzats, per després, escollir la “millor” opció. Tot sovint ja ens plantegem quants fills voldrem molt abans de tenir-ne cap i fem volar coloms amb la parella. Aleshores vénen aquelles frases de “jo o tres o cap” que tot sovint canvien amb el pas del temps i ens fem tips de riure recordant-les.

Llegir més >>

14 d'octubre de 2013 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

Ombres

Normalment, quan penso en les ombres és de nit, perquè segur que ja ho sabeu, de nit les ombres (encara que no ho sembli), són més grosses. Estic en ple embaràs i puc dir que fins ara m’han visitat poc o gens, però no sóc ingènua i sé què implica un puerperi viscut a consciència, quan et deixes anar al que és i a l’aprenentatge enorme que et pot aportar aquesta etapa. Aleshores les ombres poden ser grans, i venir-te a veure quan menys t’ho esperes o quan més vulnerable et sents. I quan penso en aquestes, en les ombres que potser algun dia han de venir, m’entra una fibladeta al cor i intento agafar aire.

Llegir més >>

1 d'octubre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Fusió

He arribat molt tard de treballar i avui estem sols tu i jo a casa. El teu pare i la teva germana han anat a dormir a fora. Demà al matí ens afegirem allà on són ells per passar junts el dia. M’agrada sentir-te, volia dir-t’ho. Et sento constantment a prop, em sento constantment acompanyada i aquesta sensació, ja em va passar amb la Laia, m’agrada. Estem de 8 setmanes, va dir el ginecòleg, i resulta que fas un centímetre, que tens un cor fantàstic i preciós que batega ràpid i que creixes sense parar dins meu.

Llegir més >>

24 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

La Laia i tu

El dia que vam explicar a la teva germana que eres dins la meva panxa va semblar contenta, però no va parlar gaire de tu. Nosaltres vam decidir que en parlaríem només si ella ho feia perquè no volíem atabalar-la, encara faltaven gairebé 9 mesos d’embaràs, o sigui que no hi havia pressa. Cadascú va assimilant les notícies a la seva manera, i volíem respectar el seu ritme. Érem de vacances i al cap de poc va arribar un dia que va començar a estar excessivament demandant. Sospitosament demandant. “Mama, mira’m, mama, mama, mama, mira’m, papa, papa, papa, papa”, constantment. Jo estava molt cansada, aquell cansament que ja et vaig explicar, i tanta demanda m’era difícil de sostenir. Però ho feia. Com podia, però ho feia.

Llegir més >>

23 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

El viatge

Escric en el silenci d’un vespre de finals d’agost que sembla més de tardor que d’acaballes d’estiu. Quan faig això, escriure, em sento en connexió amb tu, potser per això he tornat a tenir aquesta necessitat imperiosa de retrobar-me de nou cada dia amb l’ordinador a soles. És com si aquest temps fos només nostre, ara, quan puc plasmar en una pantalla el que sento, el que experimento des que ets aquí. El mateix que em passava amb la Laia i m’ha passat durant moooolt de temps. Ara, la diferència, és que tot el que li vull dir a ella li dic, i m’entén, i en podem parlar, i aquesta connexió ja no és només en silenci.

Llegir més >>

18 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Criar en el present

Que la vida està en constant canvi, això ho sabem tots. Però potser fins ara no ho havíem vist, sentit, palpat, amb tota la seva força. La crisi global en la que estem immersos fa pràcticament que no poguem preveure res; no sabem si demà tindrem feina, si haurem de canviar de país per anar-ne a buscar, etc, i costa molt fer previsions. Fa uns anys la gent parlava de feina, vivenda… i de vida en general i tot sovint s’hi afegia la paraula “estable”. Ara ja no. Perquè sembla que res ho sigui, perquè ara sí, notem i sentim que absolutament tot està en continu moviment.

Llegir més >>

3 de juliol de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

El meu fill es porta "malament"

Aquesta frase segur que l’heu escoltat alguna vegada, o l’heu dit vosaltres mateixos. O heu sentit algú que la deia d’algun altre nen o nena “el fill de la Jordina es porta fatal” o “la filla del Ramon és terrible”, i coses per l’estil. Per parlar de tot plegat avui començo amb una reflexió:

Què és portar-se malament? A vegades algú em diu que aquell nen es porta molt malament i jo, al contrari, no veig que faci res mal fet. I a l’inrevés; he vist nens amb comportaments que em feien esgarrifar i els seus progenitors o cuidadors els trobaven d’allò més normals. Per tant, això de portar-se “malament” pot ser molt relatiu.

Llegir més >>

17 de juny de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

Minuts eterns

Fa uns dies vam anar a Barcelona. Era diumenge i feia sol. El dia convidava a estar a fora i passejar, fer allò que es fa de vegades els diumenges. Vam anar a dinar, després a caminar una mica vora la platja i després vam decidir acostar-nos fins al Maremàgnum perquè vam recordar que allà hi havia uns cavallets on podia pujar la Laia (que per cert, li encanten). Estava tot ple de gom a gom, ple de turistes i de no turistes. Alguns prenent el sol, d’altres passejant com nosaltres… a rebentar, vaja.

Llegir més >>

24 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

maternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Les tres

Gràcies, gràcies, gràcies…

Quan és millor?

Ombres

Fusió

La Laia i tu

El viatge

Criar en el present

El meu fill es porta "malament"

Minuts eterns

Categories

Llibres i contes

Benvingut, Senyor Malestar

Segueix-me!

Subscriu-te!