Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

De 0 a 1 anys

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

cuando el guión se rompe
Contes per adults
Míriam Tirado

Quan el guió es trenca

L’Edurne camina de pressa. Fa uns deu minuts que ha sortit de casa i encara sent aquella opressió al pit que l’ofega. Té ganes d’apretar a córrer però no sap cap a on, i no ho fa. Només camina de pressa cap a enlloc, desitjant que cada passa que fa una mica més ràpid li vagi calmant aquell pes feixug que fa dies que sent a la boca de l’estómac i que no la deixa respirar. Ni quan fa un badall, no pot acabar d’inflar els pulmons. Té contínuament aquella sensació tan desagradable de què s’ofega, de què li falta aire, de què no podrà respirar i quedarà plegada a terra d’un moment a l’altre…

Llegir més >>
heroinas
Contes per adults
Míriam Tirado

Mares: Heroïnes quotidianes

La Lídia era el primer dia que es quedava sola amb el seu fill, un bebè d’un mes. Fins ara, el pare havia pogut estar amb ells i tot havia estat molt i molt fàcil. Avui, per la Lídia, diguem que començava “l’hora de la veritat” i d’alguna manera, en tenia ganes. Volia saber si se’n sortiria, si seria capaç d’estar tantes hores amb el seu bebè sola i si li agradaria, si seria feliç. Sentia com una mena de nerviosisme. Sabia que ara hauria de calcular-ho tot molt millor perquè, per exemple, abans d’asseure’s a donar el pit al Jack, hauria de pensar a agafar el got d’aigua perquè ara no hi havia el seu company a qui cridar “que em portes aigua, sisplau?!”.

Llegir més >>
El peligro de las maquinas
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

El perill de les màquines

L’altre dia, llegint el diari, em vaig quedar de pasta de moniato. Resulta que parlaven d’aplicacions mòbils dirigides als pares i mares per tal d’ajudar-los en la criança dels fills. És cert que últimament n’han sortit moltíssimes i francament, jo, per ara, no n’he trobat cap de realment útil (si algú en coneix alguna que valgui la pena, que m’ho faci saber, sisplau). Tornant al tema: resulta que n’han creat una que t’ajuda a saber què vol el teu fill petit quan plora (vaig entendre que és per a nadons). Suposadament ajuda a entendre per què plora el bebè.

Llegir més >>
Los efectos de la crisis
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

Els efectes de la crisi

La crisi té mil cares i més de mil conseqüències. Avui vull parlar d’una que he anat detectant l’últim any i mig respecte la maternitat. Fa un temps moltes mares després de parir, t’explicaven que s’allargaven la baixa maternal amb un permís sense sou d’uns mesos, o que tornaven a treballar però amb una reducció de jornada. Ara no. La crisi, la situació que viuen moltes famílies amb, tot sovint, un membre a l’atur buscant feina desesperadament, ha fet que moltes mares ni tan sols es plantegin cap altra opció que la tornar de seguida a la feina. I tornar tal com els diuen, encara que els hagin canviat condicions, horaris, el que sigui. Només cal fer un cop d’ull als testimonis que van rebent la gent de Conciliación Real Ya. Coses que abans no es permetien, ara no només es permeten sinó que s’accepten sense dir ni piu.

Llegir més >>

El dia de Sant Esteve

La Berta encara no ha tastat els canelons aquest Sant Esteve. Ha tingut feina posant el pitet a la Duna, preparant-li el seu dinar i xerrant amb la seva germana, que ha vingut d’Alemanya a passar el Nadal a casa. La Berta està contenta, sempre li ha agradat el Nadal i més ara, que té una filla i que tot, absolutament tot, ho veu amb uns altres ulls. Finalment comencen tots a dinar, són 11 a la taula. Els canelons estan boníssims, com sempre. La seva mare és la reina de la cuina i la Berta està segura que mai ningú podrà igualar-la.

Llegir més >>

L’altre Juli

El Juli era un altre. Des que havia nascut la seva filla, ell era un altre. Ni en els moments més optimistes, la seva companya Blanca s’hauria pogut imaginar fins a quin punt hauria canviat el Juli convertint-se en pare. Hi havia estones que ella se’l mirava embadalida pensant, “no pot ser que sigui el mateix home que fa un mes”, perquè havia passat del més gran dels escepticismes respecte a la paternitat, a quedar-se absolutament enamorat d’un bebè petitet i rosadet que es deia Lua i que per ara només feia que mamar i dormir.

Llegir més >>

Guapa!

Sé que després de parir vaig trigar segles a tornar-me a sentir guapa. A tornar-me a sentir “estupenda”, a tornar a tenir ganes d’arreglar-me, de pintar-me, de presumir… Si us he de ser sincera, no m’importava el més mínim. Jo era feliç dins la meva bombolla de dona acabada de parir, de dona amb els pits a punt de rebentar plens de llet que mira i admira aquella criatura que ha gestat 9 mesos dins del ventre. Si estava guapa o no, a mi, m’importava (com acostumo a dir) 0. Al cap d’uns mesos de bombolla, em vaig adonar que em costava tornar a sentir el meu cos… meu. Era com si encara no m’acabés de pertànyer. La cicatriu, les tibantors, els pits… tot plegat ho feia una mica més difícil i de fet, en vaig parlar en aquest post… “QUÈ LI PASSA AL MEU COS?”

Llegir més >>

Coses que passen…

Eren una parella perfecta, deia tothom. Anaven a la una, eren divertits, s’estimaven a més no poder, eren feliços. Feia anys que sortien junts i no havien tingut mai ni una discussió de les que s’anomenen “importants”. Havien comprat pis, cotxe, etc, a mitges sense ni pensar-s’ho: tenien tan clar que volien viure sempre més junts que no els feia por que un dia alguna cosa es trenqués i calgués dividir tot allò material que posseïen.

Quan feia 5 anys que ja estaven junts van decidir ampliar la família i tot havia anat igual de perfecte que fins aleshores. L’embaràs, el part… fins i tot el postpart, una mica complicat al principi, havien pogut trampejar-lo amb èxit. Fins ara. Ara que el Jan tenia vuit mesos i que gatejava per tota la casa, alguna cosa invisible havia passat i ja res era tan fantàstic.

Llegir més >>
la chica que no hacia nada
Contes per adults
Míriam Tirado

La noia que no feia “res”

L’Anna feia setmanes que vivia la maternitat, més com un pes enorme impossible de suportar, que com alguna cosa bona que havia vingut a trobar-la. El seu fill, de gairebé quatre mesos i mig, havia fet els possibles, sense saber-ho, per posar-li tot ben fàcil. Per “molestar-la” el mínim. Ella, malgrat tenir un fill que dormia llargues tirades de nit, que pràcticament no li entorpia la seva vida amb cap molèstia, no estava satisfeta. En canvi, el Miquel, el pare, se sentia ple com mai. Feliç, satisfet, com si de sobte, estigués per fi, complet. Com si totes les peces del trencaclosques haguessin encaixat d’una vegada per totes. De fet, l’únic que el feia estar intranquil era la mirada que li veia a ella. Sense llum. Una mirada absent, llunyana, que deixava entreveure una mena de tristesa profunda.

Llegir més >>
Y los preámbulos?
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

I els preàmbuls?

La Núria feia dies que intentava trobar el moment. El buscava, hi pensava, intentava enganxar-lo al vol, però el moment no arribava. Feia molts, molts dies, que tenia ganes de fer l’amor amb el seu marit. En feia tants, que tenia la sensació que ja no podia més; que o ho feien avui o ella rebentava. A ell li passava el mateix. Sense dir-li, també intentava trobar el moment. Però més que buscar-lo, ell sobretot hi pensava, el pensava… l’imaginava… Quan la veia sortir de la dutxa de bon matí, o quan la veia amb roba d’estar per casa tot fent el sopar, o quan es despertava amb ella al seu costat i la veia dormir, sempre pensava “i si ara…?” però mai era el moment. Perquè en cada moment d’aquests ell duia un bebè a coll que també mirava a la seva mare com feia el sopar, que també veia la seva mare sortir de la dutxa i li mirava els pits amb cara de delit (més que el seu pare!), i que també tenia al seu costat quan es despertaven tots tres gairebé alhora.

Llegir més >>