Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

amor

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Confesso que…

Tornem a estar sincronitzades… Sí, després de setmanes de notar que anàvem a deshora, amb el peu canviat, sento que tornem a anar a la una… Aquesta setmana ha estat fàcil, tot ha estat senzill, perquè no hi ha hagut desajustos. Jo he entès què passava, jo he canviat la mirada i ella ho ha rebut de la millor manera. Ho he notat de seguida. Més dolça, molt carinyosa, hem tornat a jugar d’aquella manera que fem nosaltres, inventant-nos històries, passant-nos-ho bé… I avui m’ha dit “de gran vull ser com tu”.

Llegir més >>
100 días en 1
Consells i reflexions
Míriam Tirado

100 dies en 1

Avui he viscut 100 dies en un. M’he llevat a flor de pell i he sentit que volia tenir un fill al meu ventre. Al cap d’un moment he desitjat una panxa gran, i un bon part i un puerperi revelador. Però al cap d’un altre he pensat “no, no, ara no” i he desitjat més temps a soles, més temps de tres i més temps de dos, encara…

Avui he viscut 100 dies en un i a estones he tingut ganes de plorar. Ho he fet, un moment, però és que de seguida ja no n’he tingut ganes i he rigut de cor amb el que feia i deia ella tot ballant al menjador.

Llegir més >>
la fiesteta y el final de nuestra lactancia
Lactància
Míriam Tirado

La fes-TETA i el final de la nostra lactància

3 anys, 6 mesos i 12 dies: aquest és el temps que ha mamat la Laia. Quan era un bebè, molt sovint, després cada tres hores o quatre, després a èpoques altre cop molt sovint, després cada vegada més espaiat. Sempre per anar a dormir, també quan es feia mal o quan tenia un disgust, tot el dia quan es posava malalta… I es va anar fent gran. I cada vegada la necessitava menys però se l’estimava més. No us puc dir quant temps feia que mamava poc… potser des de l’estiu, no ho recordo. Ja només una vegada (per anar a dormir, i algun cop per fer la migdiada) i sovint només un pit. Des del desembre, la presa no solia durar més de dos minuts. Deixava el pit i em deia “em cantes?” o “em fas un massatge?”… i s’adormia.

Llegir més >>
no te quiero
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

No t’estimo!

L’altre dia a la tarda la Laia es va enfadar amb mi. Volia tornar a mirar dibuixos i li vaig dir que no, que ja n’havia vist i que no en podia mirar més. Podíem pintar, jugar a teatre, jugar al que volgués… però no mirar dibuixos. Va començar a plorar i de sobte va cridar “no t’estimo!!!”. Era la primera vegada que deia una cosa així i us he de confessar, amb la mà al cor, que no em va afectar gens. Vaig veure clarament que era la seva ràbia la que parlava i no em vaig enganxar a aquelles paraules.

Llegir més >>
mirame a los ojos
Criança conscient
Míriam Tirado

Mira’m als ulls

Sempre m’ha agradat que em mirin als ulls quan em parlen i sempre m’ha agradat mirar-los jo al meu interlocutor quan li explico alguna cosa. Però potser mai fins ara, que tinc una nena de tres anys i mig, m’havia adonat de la importància enorme que té fer-ho i fer-ho bé. A la Laia l’hem mirat sempre als ulls: recordo quan va néixer… Les estones en què ella tenia els ulls oberts, la buscàvem amb la mirada. Aquelles mirades profundes que ens fèiem ens van ajudar molt a vincular-nos, a anar-nos trobant en aquest nou espai que era per nosaltres el de ser mare i pare, i per ella, el de ser filla acabada de néixer. Ens miràvem i semblava que ens enteníem profundament, que ens coneixíem de tota la vida.

Llegir més >>
C
Emocions
Míriam Tirado

Etern

Fa dies que penso en la mort, en el dol i en el vincle. Dilluns va néixer el Martí i dimarts va morir. És inevitable connectar amb el dolor de la família, i de retruc, pensar en tot això que no controlem, que és la vida i la mort. Preguntar-nos per què, en definitiva… buscar respostes.

Inevitablement també t’intentes posar a la seva pell i de fet, et trenques també una mica. Els que tenim fills (i potser també els que no) sentim cada mort d’un nen petit com si pogués ser també una mica nostra. Perquè ens toca, perquè en el fons, l’amor cap a un fill ens fa 1.

Llegir més >>
dar
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Donar i rebre

Donar i rebre. Sembla senzill… però a vegades, no ho és tant. Hi ha qui només vol rebre i està tancat com una cloïssa a donar-se, a entregar-se, ja sigui als altres, a la professió o vocació, a la família, a la vida, en general. D’altres, en canvi, han basat la seva existència en donar, i tot sovint, el que els costa és acceptar que també poden rebre. L’equilibri sembla senzill però crec que no ho és tant…

Llegir més >>
divorcio
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Separació/Divorci: El primer cop

La Rut és el primer cop que fa la maleta pel seu fill i no està contenta. És la primera vegada que li posa tot el que necessitarà i no té, al costat, la seva maleta grossa amb el que ella ha d’endur-se’n. Perquè aquesta vegada, la Rut, no ha d’anar enlloc. Escull els calçotets, les samarretes, els pantalons,… d’una manera molt més meticulosa, si es pot, que les altres vegades perquè avui sí que no es perdonaria oblidar-se d’alguna cosa. Mentrestant, una mica més enllà, el Robert juga amb el tren que li van portar els Reis. Juga, mirant de reüll com la seva mare ho va posant tot dins la maleta. La veu trista, la sent trista i ell, d’alguna manera, també n’està.

Llegir més >>
Feliz
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Feliç

Puc dir que sóc feliç, feliç perquè sí. Feliç en general i també en particular.

Puc dir que aquest sentiment de profunda felicitat s’ha anant gestant al llarg dels anys i sobretot, va poder néixer després de conèixer la infelicitat. Sóc feliç, sobretot, perquè un dia vaig decidir que volia ser-ne. Que a mi no em servia allò que deia tothom de què la felicitat són instants efímers que vénen només de tant en tant.

Llegir més >>
cuando lo hacemos fatal
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Quan ho fem fatal

Tots tenim mals dies. Absolutament tots. Les mares, els pares, els fills, els veïns, els amics, els mestres, els avis… Tots, sense excepció, tenim un dia o un altre que sembla que haguem xafat merda tot just llevar-nos i és com si tot comencés a anar del revés. Normalment, si busquem bé, sempre hi trobarem, molt a la vora, un motiu de component emocional. Per exemple i sense anar més lluny: Jo. El pare de la Laia és fora uns dies de viatge i jo començo a tenir moltes ganes que torni. Quan ell no hi és, ho he dit més d’una vegada, em costa agafar el son amb la facilitat que l’agafo quan el tinc al costat. És així, no ho puc evitar.

Llegir més >>