Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

criança

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

hijos
Criança conscient
Míriam Tirado

La mateixa moneda

Les dues escenes que us descriuré avui poden conviure en un mateix dia a casa meva. Els dos pols, el ying i el yang, si voleu, les dues cares d’una mateixa moneda. Estem tots al menjador. Ell pela una poma i les tres hi anem a demanar-ne un tros. Ell riu assegurant-nos que la poma era seva i que sempre l’hi pispem gairebé tota! Li fem pessigolles o alguna cosa per emprenyar encara més. Riem, riem tots. M’estiro a l’estora de davant del sofà i de seguida que em veuen estirada vénen la Laia a escarxofar-se sobre meu i la Lua gatejant a una velocitat de vertigen. Ella, menuda com és, fa força per fer-se espai entre la seva germana i agafar un bocí de mi també per a ella. Les pujo a cavallet i em queixo que m’esclafen. La Laia em bufa, em fa pessigolles i jo m’hi torno. “Vigila la Lua”, diem ell i jo a l’uníson i acte seguit ens revolquem les tres per terra mentre riem i xisclem com si no hi hagués un demà.

Llegir més >>
A flor de piel
Consells i reflexions
Míriam Tirado

En quin moment?

En quin moment vam deixar de confiar en nosaltres mateixes? En quin moment vam deixar de fer cas a la intuïció? En quin moment vam deixar d’escoltar-nos? No ho sabem. I així, amb aquesta desconeixença, ignorant quan va ser que ens vam perdre, ens trobem un dia gestant, parint i criant a un bebè. I aleshores l’instint, aquell a qui no escoltàvem de feia temps, i la intuïció, que crèiem desapareguda, s’alien i criden amb força a la vida. Criden amb força a dins nostre perquè els fem cas. Fem cas de l’instint, de la intuïció, que és el que necessita el nostre bebè… I sentim a dins una veueta, una sensació, un full de ruta que ens guia però estem tant desacostumades a fer-los cas, tant desentrenades en l’escolta profunda de nosaltres mateixes que quan arriba aquell comentari de mare, sogra, cunyada, infermera, pediatra o qui sigui que ens diu que els agafem massa a coll, que ens entreguem “massa”, que els hem de limitar la llet i el dormir juntets i abraçats, que els hem de donar papilles encara que el bebè les rebutgi una vegada i una altra, que no hem d’atendre’ls quan ens reclamen de nit no sigui que s’hi acostumin…. els fem cas.

Llegir més >>
no los criamos igual
Criança conscient
Míriam Tirado

No, no els criem igual

Jo abans pensava que sí. Que si tenies dos fills, els criaves igual, que qualsevol parella o trio de germans eren criats de la mateixa manera. Jo pensava això quan només tenia una filla. Ara, que fa 9 (de panxa) + 8 mesos que en tinc dues, he canviat d’opinió i penso que no, que no es crien igual perquè és directament, impossible.

Llegir més >>
Crecer
Maternitat conscient
Míriam Tirado

Quan vius a flor de pell

Quan les meves filles siguin grans sé que hi haurà moments de la seva criança que no recordaré, i en canvi, sé que d’altres els tindré gravats a la memòria per sempre. Aquest cap de setmana he tingut dos moments d’aquests, dels que em sembla que recordes encara que passin cinc anys, i deu, i vint. Estic puèrpara. Fa només 8 mesos que vaig tornar a ser mare i això vol dir que no hi ha filtres en mi, que tot ho visc sense sedaç. Les emocions m’abracen dia sí, dia també i jo intento ballar amb elles.

Llegir més >>
Recuerdos
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

Ara fa un any…

Són les 6:40 del mati i escric a les notes del mòbil en un moment d’insonni. Fa una estona donava el pit a la Lua i se m’ha fer conscient que va ser per aquestes dates quan em vaig quedar embarassada d’ella. Ara comença aquella època que dura nou mesos, en què vas recordant “fa un any em vaig quedar embarassada. Fa un any que vam anar aquí i jo tenia una panxa així. Fa un any vam fer això i vaig notar la Lua per primer cop…….”, i així anar fent fins quan tindrà 1 any i recordaré el minut a minut del seu part.

Llegir més >>
Mi momento
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El meu moment

Fa molts dies que em moro de ganes d’escriure i no sabeu què és que les paraules se t’atropellin dins el cap i no tinguis ni un segon per escriure-les! Últimament m’estic acostumant a escriure a les “notes” del mòbil amb una mà mentre amb l’altra sostinc la Lua que dorm sobre meu o mama… Pensava: “el primer que hauràs de fer al blog és explicar el part i tot el que va passar després” i us prometo que durant dies he anat pensant què dir. Però no em surt. No em surt. Fins i tot algun dia m’he posat davant l’ordinador (miracle!) intentant escriure alguna ratlla sobre el naixement de la Lua però en sóc incapaç. Encara no puc. I no sé si és perquè encara no en tinc ganes, o si perquè el dia a dia se’m menja amb coses també molt importants per explicar que tinc més ganes de compartir. No ho sé. El cas és que he decidit que deixo d’atabalar-m’hi. El dia que menys m’ho esperi començaré a compartir tot el que va passar aquells dies i ja no podré parar. Segurament serà quan estigui a punt per posar-ho tot a lloc, tornar-hi a entrar i tornar-ho a reviure.

Llegir més >>

Els dilluns

Els dilluns a casa nostra no acostumen a ser fàcils. Després de treballar tot el cap de setmana i haver vist poc a la Laia, els dilluns sempre hi ha algun moment en què tot pot capgirar-se. Estem les dues molt cansades: jo d’haver treballar i ella d’haver fet un munt d’activitats amb els seus avis o amb el seu pare i haver trencat la rutina de la setmana.

Llegir més >>
Criar en el presente
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Criar en el present

Que la vida està en constant canvi, això ho sabem tots. Però potser fins ara no ho havíem vist, sentit, palpat, amb tota la seva força. La crisi global en la que estem immersos fa pràcticament que no poguem preveure res; no sabem si demà tindrem feina, si haurem de canviar de país per anar-ne a buscar, etc, i costa molt fer previsions. Fa uns anys la gent parlava de feina, vivenda… i de vida en general i tot sovint s’hi afegia la paraula “estable”. Ara ja no. Perquè sembla que res ho sigui, perquè ara sí, notem i sentim que absolutament tot està en continu moviment.

Llegir més >>
Relieves
Criança conscient
Míriam Tirado

Relleus

Un dia em vaig trobar a una amiga que feia temps que no veia. Mentre parlàvem, em vaig fixar que a la mà hi tenia alguna paraula escrita. M’explicava que anaven de bòlit amb la feina, els dos nens i que tenia la sensació de no arribar a res. Quan li vaig preguntar què portava escrit a la mà, se la va mirar (ja no hi pensava) i es va posar a riure. “Endevina-ho”, em va dir i ho vaig tenir claríssim: “T’has anotat alguna cosa que has de recordar explicar-li al teu marit” i ens vam posar a riure les dues perquè sí, era exactament això.

Feia només uns dies jo mateixa havia escrit en un paperot que havia trobat per casa una llista amb tres paraules. Eren, de fet, tres temes, tres coses que no podia oblidar un dia més de dir-li al meu company.

Llegir més >>
La perfección
Maternitat conscient
Míriam Tirado

La perfecció

Tot sovint penso que tenim un concepte erroni de la perfecció. Així en general, però especialment pel que fa a la perfecció en la maternitat i paternitat. Quan pensem en aquests termes, suposo que ens imaginem un pare o una mare que no perden mai el nord, que saben tot el que li passa al seu fill, que concilien, que saben jugar i que ho fan, que li expliquen contes abans d’anar a dormir, que elaboren menjars exquisits, que mai estan de mal humor, que mantenen la figura i porten el cabell impecable… I això… és impossible. La perfecció, en aquests termes, no existeix i no ha existit mai. Desconfiem d’algú que ens fa creure el contrari. Intentem fer-ho el millor possible, però no busquem aquest tipus de perfecció perquè acabarem esgotats i obtindrem una gran frustració.

Llegir més >>