lactància Archivos » Míriam Tirado, consultora de crianza

Lactància

La pausa perfecta

Estic escrivint molt poc sobre aquesta segona lactància de la meva vida, la de la Lua. En la primera tot em sorprenia tant, tot em commovia tant que necessitava urgentment esbombar-ho als 4 vents, era un descobriment per a mi. En aquesta segona, després d’haver alletat la Laia 3 anys i mig, tot està sent absolutament natural i ho tinc tan integrat que ja no necessito esbombar res. Forma part de mi d’una forma tan espontània, fàcil i natural que em sembla el més normal que he fet a la vida: alletar.

Llegir més >>

14 d'octubre de 2015 No hi ha comentaris

Segona lactància

Diria que des que ha nascut la Lua us he parlat molt poc de la nostra lactància, i fa uns dies que ja sé per què no m’ha sortit encara escriure’n: perquè ens és tan natural, tan espontani, tan obvi, que sento que està integrat en el nostre dia a dia sense sorpreses ni estridències. El primer cop que vaig alletar, els 3 anys, 7 mesos i 16 dies que vaig alletar la Laia tot era nou i al.lucinava amb cada presa. Cada mes que passava descobria alguna cosa nova de la nostra lactància i era un aprenentatge continu i apassionant. Amb la Lua estic tornant a tenir una lactància extremadament fàcil i surt tan de dins, tan de l’entranya i de la consciència de la importància que té, que em sento fluir-hi des dels primers dies.

Llegir més >>

28 de gener de 2015 No hi ha comentaris

La teta cura

Si heu alletat els vostres fills, sabeu que la teta cura. La teta cura l’enyor de la mama, la teta cura els cops al cap quan aprenen a gatejar, la teta ho cura… tot. Quan enyoren, quan es fan mal, quan s’enrabien o quan tenen algun disgust, els nens que fan teta, es curen. Perquè el pit és llet calentona, és escalf, és pell, és contacte, és consol i a més, és analgèssic. De tot això us n’he parlat en molts posts que trobareu a la categoria de “Lactància”.

Llegir més >>

19 de novembre de 2014 No hi ha comentaris

Contes per adults

No em toquis els pits!

La Teresa i el Xavi feien l’amor. Inesperadament els astres s’havien posat en línia i havien trobat el moment, el lloc i el més important, n’havien tingut ganes. El Pol, el seu fill de dos mesos i mig, dormia una mica més enllà i malgrat que el sentien respirar, aquesta vegada el seu so no era suficient com per fer-los baixar la líbido. Tenien ganes l’un de l’altre. Feia dies que no es tocaven i es trobaven a faltar. El tacte, l’escalfor, la carícia, la trobada íntima d’ells dos… necessitaven trobar-se junts, sols, amb contacte.

Llegir més >>

18 de juny de 2013 No hi ha comentaris

L’oxcitocina en mi

Tenia ganes de descriure els efectes de l’hormona oxcitocina en mi i el primer que se m’ha ocorregut és comparar-ho amb els efectes d’alguna droga, però no ho puc fer perquè no m’he drogat mai. Ni poc ni molt. Gens; no he fumat mai un cigarret ni he provat mai ni la cocaïna ni cap altra droga que se us ocorri. Haver vist els efectes devastadors que pot tenir la droga de petita suposo que em va marcar i vaig prendre la decisió conscient de no voler-la en mi.

Llegir més >>

20 de maig de 2013 No hi ha comentaris

Lactància

Ara, que ja no hi ha teta

Ahir va fer dos mesos que vaig deixar de donar el pit a la Laia. Va fer dos mesos que la Laia va mamar per última vegada. Me’n recordaré tota la vida, segurament, d’aquell dia en què va voler mamar d’un pit i ho va fer menys de 40 segons per acabar dient “ja no en vull més”. Aquell va ser l’últim dia i ara, que d’allò ja en fa dos mesos, em sembla que ja puc fer una mica de balanç…

Després del ressò que va tenir el post de la fes-TETA, molta gent em deia “i no t’ha fet pena?” “I no ho trobes a faltar?” i la meva resposta era sempre “No”. Perquè era el moment. Crec que era el meu moment, però diria que també era el de la Laia. No ha estat gens difícil. Evidentment que he detectat algunes coses, alguns canvis, però res que no sigui normal… Per exemple…

Llegir més >>

5 de maig de 2013 No hi ha comentaris

la fiesteta y el final de nuestra lactancia

Lactància

La fes-TETA i el final de la nostra lactància

3 anys, 6 mesos i 12 dies: aquest és el temps que ha mamat la Laia. Quan era un bebè, molt sovint, després cada tres hores o quatre, després a èpoques altre cop molt sovint, després cada vegada més espaiat. Sempre per anar a dormir, també quan es feia mal o quan tenia un disgust, tot el dia quan es posava malalta… I es va anar fent gran. I cada vegada la necessitava menys però se l’estimava més. No us puc dir quant temps feia que mamava poc… potser des de l’estiu, no ho recordo. Ja només una vegada (per anar a dormir, i algun cop per fer la migdiada) i sovint només un pit. Des del desembre, la presa no solia durar més de dos minuts. Deixava el pit i em deia “em cantes?” o “em fas un massatge?”… i s’adormia.

Llegir més >>

18 de març de 2013 No hi ha comentaris

Lactància

LLencem el calendari

La relació de les dones amb la lactància materna comença molt abans de tenir un fill. Volguem o no donar el pit, la relació amb la lactància materna hi és. Perquè un bon dia anem al Centre d’Atenció Primària o a un lloc privat on ens fan Preparació al Part i ens expliquen com es prepara el nostre cos per l’arribada del bebè, o com s’ha de donar el pit, en quines postures, etc. O algunes tindrem amigues que hauran o no donat el pit i encara que no volguem, pensarem “què faré jo quan sigui l’hora?”… Algunes ho tindran claríssim, d’altres no tant.

Llegir més >>

11 de març de 2013 No hi ha comentaris

Tot depèn

Tot sovint hi ha mares que em consulten preocupades per culpa d’alguna frase categòrica que algú els ha dit i que els ha fet entrar la por al cos o millor dit, la inseguretat. El primer que han de saber els pares primerencs o els que estan a punt de ser-ho, és que en la maternitat i paternitat hi ha molt pocs blancs i negres i en canvi, hi ha un munt de grisos, de blaus, taronges, verds, vermells intensos i tants colors com us pogueu imaginar.

Llegir més >>

13 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Reubicant el part

Ara fa 3 anys, quatre mesos i 27 dies que vaig parir. Allò pel qual em vaig estar preparant durant nou mesos, mentalment, emocionalment i també físicament, va passar un 19 d’agost del 2009 i ara, la veritat és que em queda molt lluny. Més del que em pensava que em quedaria poc després de parir. Pensava que sempre més en tindria un record punyent, clar i nítid. I evidentment que el recordo, només faltaria, però tot plegat ha quedat diluït: no només les imatges d’aquell dia, el que va passar i el que vaig sentir, sinó també la importància que a dia d’avui dono a aquell fet, el part.

Llegir més >>

13 de gener de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

lactància

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

La pausa perfecta

Segona lactància

La teta cura

No em toquis els pits!

L’oxcitocina en mi

Ara, que ja no hi ha teta

La fes-TETA i el final de la nostra lactància

LLencem el calendari

Tot depèn

Reubicant el part

Categories

Llibres i contes

Tinc un volcà i no vull respirar

Segueix-me!

Subscriu-te!