Blog de Criança Conscient

La setmana passada em vaig adonar que m’estava saturant. Vaig començar a notar el cansament de 8 mesos de criança intensiva de dues nenes petites, de “centrifugadora”, de puerperi… Em vaig sentir una mica desbordada amb les “coses a fer” que s’acumulen, amb la sensació d’anar massa de pressa amb tot. I no em va agradar. Per això vaig voler fer-hi alguna cosa i vaig decidir que diumenge em tocava nodrir-me, omplir-me, carregar-me d’energia per poder seguir.

“Sóc jo. A les 4 de la matinada han ingressat a la Lua. Estic amb ella, per sort, ens hi deixen estar sempre. Estem a neonats. Diuen que li ha sortit l’analítica alterada, tenia alt risc de fer una infecció, una sepsis en diuen, i per protocol l’han ingressat i li han posat antibiòtic. Ens haurem de quedar aquí uns dies… Vine de seguida que puguis. No he dormit gens i porto hores asseguda en una merda de cadira amb la Lua a sobre, et necessito. Ah, per cert, aquí dins la Laia no hi pot entrar, a veure com li expliques.…”

Us juro que intento trobar un moment per escriure però he començat a veure que és bastant impossible. Mira que tinc el cap que em bull, de frases, de textos, de temes… i que em moro de ganes de plasmar-ho tot sobre el paper. Però hi ha una Lueta que vol pell, braços, llet… i tot això no ho puc fer davant de l’ordinador. O sí que podria, si fos indispensable, però no em ve de gust fer dues coses a l’hora, i una de tant important com maternar-la. O sigui que m’he abandonat al que és i ja no lluito per trobar un moment.