vincle Archivos » Page 2 of 5 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Consells i reflexions

Les tres

Avui m’és impossible no escriure-us a totes dues. Avui m’he adonat amb més força que mai fins a quin punt us estimo. Tu Laia estàs malalta. Res greu, però tens tos i febre i ja saps que veure’t malalta no m’ha agradat mai. Tu Lua ets dins la meva panxa, creixent i acompanyant-me mentre cuido la teva germana. Estem juntes, les tres. Aquesta nit passada no hem dormit gens bé i tot plegat fa que estigui més tova. Amb ganes de plorar i amb ganes d’escriure-us.

Llegir més >>

25 de novembre de 2013 No hi ha comentaris

De 4 a 5 anys

I de sobte, veus la llum

Fa qüestió d’un mes vas començar-me a dir que t’enyoraves. “Avui he plorat a l’escola perquè et volia a tu” o “no marxiiiis…” i aquestes coses. Jo, convençuda que era pels meus caps de setmana a la ràdio, que ens deixaven molt poc temps juntes, vaig convènce’m que era normal i que passaria tan bon punt veiessis que no hi anava més. Però anava errada. No era això.

Llegir més >>

11 de novembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Fusió

He arribat molt tard de treballar i avui estem sols tu i jo a casa. El teu pare i la teva germana han anat a dormir a fora. Demà al matí ens afegirem allà on són ells per passar junts el dia. M’agrada sentir-te, volia dir-t’ho. Et sento constantment a prop, em sento constantment acompanyada i aquesta sensació, ja em va passar amb la Laia, m’agrada. Estem de 8 setmanes, va dir el ginecòleg, i resulta que fas un centímetre, que tens un cor fantàstic i preciós que batega ràpid i que creixes sense parar dins meu.

Llegir més >>

24 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Hores baixes

Avui ha estat un dia difícil… la teva germana s’ha llevat amb el peu esquerre i hem començat el dia del revés, amb una plorada d’aquelles monumentals que fa ella amb crits i xiscles inclosos. Des que estic embarassada tinc menys paciència i em costen més aquestes situacions. Les gestiono pitjor i com que ja ho sé, intento prendre distància perquè si se m’endú tota la seva emocionalitat, jo també em poso a plorar perquè em remou d’una manera tremenda.

Llegir més >>

16 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Els teus inicis

Només tinc ganes de no fer res. De descansar. De parar, d’estar asseguda o estirada, res més. De llegir i de parlar poc. Tinc un cansament d’aquells profunds, dels que et deixen fer poca cosa sense esbufegar. Faig qualsevol tonteria i he de tornar a seure, reposar i agafar forces. Per això fa dies que vaig decidir que faria molt poc o res més que el que estic fent: gestar-te en els inicis.

Llegir més >>

9 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Ja ets aquí

Fa dies que sé que ets dins meu. Bé, que potser encara no ets ben bé a dins però que el que serà el teu cos físic ja s’hi està formant. Sóc molt feliç, volia que ho sabessis. Sé que ho saps ja a hores d’ara però volia dir-t’ho. T’estimo des de molt abans de tenir-te al meu ventre. Et pensava, t’imaginava,… fins el dia que amb el teu pare vam decidir que ja era hora que vinguessis. I has arribat, rapidíssim, més del que ens imaginàvem. I estem molt contents! Fa molts dies que no tinc cap dubte que ets amb nosaltres, però ahir em vaig fer el test d’embaràs, per corroborar-ho. Amb menys de 30 segons la prova ja marcava que sí que hi eres. Vaig ser feliç. De tenir una evidència que ja sabia i sentia, però de tenir alguna cosa física que digués “ei, que és veritat!”.

Llegir més >>

3 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Lactància

Ara, que ja no hi ha teta

Ahir va fer dos mesos que vaig deixar de donar el pit a la Laia. Va fer dos mesos que la Laia va mamar per última vegada. Me’n recordaré tota la vida, segurament, d’aquell dia en què va voler mamar d’un pit i ho va fer menys de 40 segons per acabar dient “ja no en vull més”. Aquell va ser l’últim dia i ara, que d’allò ja en fa dos mesos, em sembla que ja puc fer una mica de balanç…

Després del ressò que va tenir el post de la fes-TETA, molta gent em deia “i no t’ha fet pena?” “I no ho trobes a faltar?” i la meva resposta era sempre “No”. Perquè era el moment. Crec que era el meu moment, però diria que també era el de la Laia. No ha estat gens difícil. Evidentment que he detectat algunes coses, alguns canvis, però res que no sigui normal… Per exemple…

Llegir més >>

5 de maig de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

Quan el guió es trenca

L’Edurne camina de pressa. Fa uns deu minuts que ha sortit de casa i encara sent aquella opressió al pit que l’ofega. Té ganes d’apretar a córrer però no sap cap a on, i no ho fa. Només camina de pressa cap a enlloc, desitjant que cada passa que fa una mica més ràpid li vagi calmant aquell pes feixug que fa dies que sent a la boca de l’estómac i que no la deixa respirar. Ni quan fa un badall, no pot acabar d’inflar els pulmons. Té contínuament aquella sensació tan desagradable de què s’ofega, de què li falta aire, de què no podrà respirar i quedarà plegada a terra d’un moment a l’altre…

Llegir més >>

5 de març de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

Etern

Fa dies que penso en la mort, en el dol i en el vincle. Dilluns va néixer el Martí i dimarts va morir. És inevitable connectar amb el dolor de la família, i de retruc, pensar en tot això que no controlem, que és la vida i la mort. Preguntar-nos per què, en definitiva… buscar respostes.

Inevitablement també t’intentes posar a la seva pell i de fet, et trenques també una mica. Els que tenim fills (i potser també els que no) sentim cada mort d’un nen petit com si pogués ser també una mica nostra. Perquè ens toca, perquè en el fons, l’amor cap a un fill ens fa 1.

Llegir més >>

6 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Feliç

Puc dir que sóc feliç, feliç perquè sí. Feliç en general i també en particular.

Puc dir que aquest sentiment de profunda felicitat s’ha anant gestant al llarg dels anys i sobretot, va poder néixer després de conèixer la infelicitat. Sóc feliç, sobretot, perquè un dia vaig decidir que volia ser-ne. Que a mi no em servia allò que deia tothom de què la felicitat són instants efímers que vénen només de tant en tant.

Llegir més >>

21 de gener de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

vincle

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Les tres

I de sobte, veus la llum

Fusió

Hores baixes

Els teus inicis

Ja ets aquí

Ara, que ja no hi ha teta

Quan el guió es trenca

Etern

Feliç

Categories

Llibres i contes

De debò, Goa? – 7

Segueix-me!

Subscriu-te!